Nova Paeria

«No totes les institucions són normes, encara que totes elles comporten l'observança de certes normes” (Karl Popper)

 

Certament l'activitat política municipal no s’atura al llarg de l'any, però indubtablement, a la meva estimadíssima Lleida els mesos de juliol i agost acostuma a estar bastant alentida i és per això que habitualment és a començaments de setembre quan aquesta activitat municipal pren embranzida. 

Efectivament, ja podem dir que l'estiu ha passat i es pot donar per iniciat el nou curs polític municipal que ben segur prendrà força amb noves i renovades energies i amb l'esperança posada en els nous dirigents de la nostra ciutat.

Ja està constituït el nou govern municipal (a manca, penso del cap de gabinet que probablement estarà seleccionat en funció del que serà nou president de govern espanyol. Ja m’enteneu !).

A primera vista, s'assembla a tots els governs municipals. És una llista de noms, alguns, diria que àmpliament coneguts. Estem acostumats a les llistes de noms, tan acostumats que ja no les llegim. Jo almenys no les llegeixo de manera íntegra. Les persones que encapçalen les llistes, en la majoria dels casos, són persones sobradament conegudes a la nostra ciutat. Jo em guio pels primers noms de les llistes i també i tal com vaig dir en un comentari anterior em deixo guiar per les actuacions dels nostres anteriors Paers i els seus equips de govern. 

Ja vaig comentar en el seu moment que unes eleccions no es guanyen, es perden . L'anterior equip de govern de la nostra ciutat va perdre, per mèrit propi, les darreres eleccions municipals. El passat 28 de maig, vaig escollir per a un període màxim de quatre anys entre el que hi havia, no entre el que m'hagués agradat que existís. Vol això dir que l'opció que jo vaig triar em sembla extraordinària, perfecta, impecable? En absolut. Vol amb això dir que adoro als dirigents que vaig triar i que m'enorgulleixo cada vegada que salten als mitjans de comunicació? NO. Vol això dir que, facin el que facin en els pròxims quatre anys, els continuaré secundant fins a la fi dels meus dies? Ni parlar-ne!. Jo no em caso per a tota la vida amb un líder, un partit o una coalició.

Al nou consistori l'espero en els seus fets. Mes que jutjar-ho pel que és, ho valoraré pel que vagi a fer i faci . És de justícia no valorar a les persones pels seus noms o fins i tot per les seves idees. Jo considero que l'actual Ajuntament, no és només un equip de persones que governa. Tots, fins i tot l'oposició governarà ja que ben segur aportarà idees per al bé de la ciutadania de Lleida. També votarà en els Plens Municipals i vull creure, que el sentit de la seva votació no serà per interessos personals o fins i tot de partit, ho farà per l'interès de Lleida. Es tracta doncs d'un conjunt de persones que igual que tots, respiren, que tenen determinada manera d'encaixar la mà, de vestir, de cuidar la seva imatge i aquest consistori, que ara ja governa, valdrà el que valguin aquestes persones.

Des d'aquest, el meu punt de vista, algunes de les persones de l'actual consistori ja estan jutjades pel que van fer o van deixar de fer i per això, al mes maig, la ciutadania votà per un canvi a la Paeria. És el que passa quan regidors “amb cartera” es fan càrrec de les seves àrees, però no a tots els agrada carregar amb les seves responsabilitats. També hem de tenir en compte que els que ara han guanyat les eleccions, les havien perdut fa poc més de quatre anys (i en aquestes han tret menys vots que en les  eleccions de l’any 2019). Igual que Michael Ignatieff, penso que a la política, com a la vida el repte consisteix a aprendre dels nostres errors.

tot i estar gairebé segur que ja són coneixedors, m'agradaria recordar a les persones que dirigiran el timó de la Paeria durant els pròxims anys, el que s'estableix en l'article 103 de la Constitució Espanyola “L'Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos generals” aquest article, que és vàlid per a totes les ideologies polítiques dels votants, constitueix un mandat per a autoritats i funcionaris. Els valors clàssics del gestor públic (imparcialitat, neutralitat, honradesa i probitat) s'han de veure complementats avui amb els nous valors d'eficàcia i transparència, valors propis de les modernes administracions públiques. Desgraciadament, des del meu punt de vista, no podem, ni hem d'oblidar que la política, que pot ser una molt noble tasca, és susceptible de convertir-se, a l'ésser una activitat humana i per això mancada de perfecció, en el més vil dels oficis. Estic convençut que tothom coincideix que l'exemplaritat i l'honradesa són virtuts que han de presidir l'actuació dels polítics i funcionaris municipals com a aparador i guia de la ciutadania, però compte, ja ho va dir D. Santiago Ramón i Cajal “és molt difícil ser molt amic dels amics sense ser una mica enemic de la justícia”, en conseqüència els polítics i també, perquè no dir-ho, els funcionaris han de ser exemplars en el compliment de les ordenances i reglaments municipals.

Per desgracia, penso que es precisament i entre altres motius, la falta generalitzada d'ètica pública dels nostres gestors la raó principal del balafiament de la despesa pública als Ajuntaments. Certament, no hi ha res tan inútil com fer coses amb gran eficiència que no s'haurien de fer en absolut. Pensin que vostès han de tractar els diners i els recursos públics amb la mateixa austeritat i prudència amb la qual tractarien els seus béns més valuosos.

També la falta d'ètica té influència en determinats favoritismes com en la selecció del personal o en la contractació d'obres i serveis, de la moltes vegades interessades arbitrarietats en la planificació urbanística, de la negligència en la gestió del patrimoni municipal, etc.

És a partir de l'absència de moral, o de dignitat en l'acompliment del càrrec, quan l'Alcalde (o el regidor delegat de torn, o el funcionari revestit de capacitat decisòria o merament assessora), experimenta un total menyspreu per l'interès general de la ciutadania i utilitza les seves potestats en benefici particular (propi, dels seus afins o del seu partit), barrinant els principis constitucionals d'eficàcia, objectivitat, independència i igualtat, i altres preceptes legals i reglamentaris. Es corromp, en definitiva.

No esmentaré totes les promeses dels polítics i els objectius incomplerts en els últims anys – de moment-. Només vull desitjar ànims i prudència al nou consistori. I a vostè Sr Alcalde, tal com va dir el Cardenal Mazarino, pensi que «Cada vegada que hagis de comparèixer en públic condueix-te de manera irreprotxable, perquè sovint un mal gest acaba forjant per sempre una reputació». Sàpiga escoltar a la ciutadania i no arraconi allò que li puguin comunicar o demanar, pot ser molt valuós i també li pot fer guanyar simpaties de cara a les pròximes eleccions. A fi de comptes, l'art del lideratge és actuar com un representant per a un nombre més gran dels que el van votar. 

 

Karla

Nota: Si el Cap Suprem m'autoritza, molts dels aspectes esmentats als paràgrafs anteriors intentaré, properament, desenvolupar-los amb més perfecció. 

. Post cops vist.