Era del domini públic, entre altres coses perquè el propi Baena ho havia explicat, tal qual, a un periodista que havia estat investigant el cas.
Ho donàvem per sabut i esperàvem el seu judici per comprovar com se’n sortiria.
Se n’ha sortit com calia esperar d’un hidalgo espanyol protegit per la Justícia espanyola. Preguntat al respecte, ha dit tranquil·lament que no, que no era ell. Que eren uns altres.
Els advocats de la defensa li han tibat una mica les cordes i llavors, ha aparegut la fada madrina, Sr. Marchena i en un tres i no res ha resolt el cas..
El tal Baena, en notar la protecció que li oferia el president del tribunal SUPREMO, encara s’ha crescut una mica més i si ja anava de sobrat ens ha perdonat la vida a tots plegats i demà més.
Ajuntem el cas Baena amb la declaració de l’altre G.C. que diu que va trencar personalment els vidres dels cotxes que després van dir que havien estat “devastados” pels manifestants i les seves mirades d’odi.
Però no passa res.
Hi havia un ambient insurreccional, les mirades eren d’odi i els policies tenien molta por. Estaven cagats de por.
Ja faran una llei per la qual atemorir els honrats i amables funcionaris encarregats d’apallissar el personal, podrà ser considerat rebel·lió.
I, si convé, amb caràcter retroactiu.
Justícia espanyola.
Rafel Molina . Post 1 cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada