.“Sit notum òmnibus hominibus quod ego Raimundus, comes Barchinonensis, prínceps Aragonesis atque Ilerde et Tortose marchio, et ego Ermengaudus, comes Urgelli qui per manum comitis Barchinonensis Ilerdam habeo donamus vobis òmnibus populatoribus et habitatoribus sive statoribus Ilerde civitatis tam presentibus quam futuris.....”
Donamus iterum vobis prata et paschuas, fontes el
aquas,
Us donem, també, els prats i les pastures, les fonts i les aigües,
els boscos i els arbres, i la caça, els plans i les muntanyes, per tots els
vostres usos i per pasturar-hi i menar-hi els vostres ramats.
“Facta ista
Cartamensi ianuarii, anno Dominice Incarnationis millessimo centessimo XLVIIII”
Després d'aquest
record d'una part de la història de la ciutat de Lleida i de ressenyar el
privilegi de l'aigua "fontes et aquas", comentaré,
tot i no ser el propòsit principal d'aquest escrit, alguns aspectes referents
al seu subministrament a la població, a la concessió de l'actual empresa
subministradora, a l'evolució del preu de l'aigua i a les ordenances que han
regulat aquests preus, als que les van aprovar, etc.
En aquest punt vull
assenyalar el que ens diu el prestigiós jurista i historiador del dret, Dr.
Josep Maria Font i Rius, en el seu detallat estudi de “La Carta de Població de
Lleida de l'any 1150”. En aquest estudi, el Doctor Font i Rius, afirmà pel que
fa a les aigües i fonts que “les condicions del seu gaudi eren
les més lliberals, ja que a diferència de ço que esdevenia
en molts llocs, especialment senyorials, no s’exigia als usuaris cap cànon o
prestació pel seu aprofitament”- (pàgina 58 del següent enllaç)
A totes aquelles
persones que em vulgueu acompanyar per tal de comentar el tema que
tot seguit apuntaré, ja us dic ara que haurem de fer un salt en el temps. Un
salt de més de 843 anys a partir de la concessió de la Carta de Població a la
Ciutat de Lleida. Procuraré ser breu i concís pel que fa al “desgavell”
que tot seguit us explicaré i és per això que deixaré diferents enllaços per
tal que pugueu aprofundir en els temes que aniran sorgint al llarg d'aquest
viatge.
Comencem!
Justament, va ser en
un acord plenari de data 25 de setembre de 1992 que s’aprovà el
“Pliego de Condiciones Económico Administrativas que regirán el concurso
para la adjudicación de la explotación del Servició
Municipal de Abastecimiento y Saneamiento en el Término Municipal de Lleida”
En un ple
posterior, de data 30 de juny de 1993 es va acordar l’adjudicació de la
concessió administrativa a una UTE (Unió Temporal d’Empreses) coneguda, en
aquell moment, com “Aigües de Lleida”
“En el Palacio de la Paeria de Lleida, a 14 de Diciembre de 1993
I.- “REUNIDOS por un lado el Ilmo. Sr. Antoni Siurana, alcalde presidente
del Excmo. Ayuntamiento de Lleida, asistido por el secretario general que actúa
como fedatario y por otro lado el Sr. Pedro Subirá Farré que actúa en nombre de
la UTE”, se procede a la firma DEL DOCUMENTO ADMINISTRATIVO DE FORMALIZACIÓN DE
CONTRATO DE GESTIÓN DE SERVICIOS”
“La concesión engloba la gestión de las obres e instalaciones que componen
el tratamiento, abastecimiento y distribución de agua potable, así como las
redes de alcantarillado y depuración de aguas residuales incluidas las
instalaciones eléctricas y mecánicas de todo tipo cuya titularidad ostente el
Excmo. Ayuntamiento”
Segons la clàusula “trigésimo quinta, El servició comenzará a prestarse el 1 de enero de 1994”
La concessió en
aquells moments tenia adjunt un pla d'inversions recuperables a partir d'un
increment del preu de l’Aigua que va quedar establert en 0,1033 €/m³.
L'any 1996
"Aigües de Lleida" es fa càrrec de l'estació depuradora.
D'altra banda, la
Paeria, a través del seu departament d'Inspecció Tributària va aixecar 17 actes
d'Inspecció a l'empresa concessionària (anys 1998 a 2002) per no complir
aquesta amb allò que estableix l'art 24.1.c del text Refós de la Llei
d'Hisendes Locals. Aquest article de la Llei d'Hisendes locals es refereix a la
coneguda com a taxa de l'1,5%; per ser aquest percentatge el que
constitueix, aplicat sobre els ingressos bruts, l'import de l'obligació
tributària. Aquesta taxa, es gira a les empreses explotadores dels Serveis de
subministrament, que ocupen o aprofiten el sòl, subsol i vol de la via pública
municipal (STSJ Catalunya
3/2008, 8 de gener de 2008)
https://www.poderjudicial.es/search/indexAN.jsp?org=ap-tsj&comunidad=09
Va ser l'any 2011
quan l'empresa concessionària va acudir a la comissió de preus de Catalunya per
a sol·licitar una pujada de gairebé el 300% del preu de l'aigua. La Paeria negà
aquest augment i el ple acordà una pujada del 8% per a l'aigua i un 25% la
quota fixa.
A l'any següent,
any 2012 (set anys abans de la finalització del contracte de la concessió)
l'UTE SERAGUA, sol·licità una pròrroga de la concessió fins a l'any 2037.
Aquesta petició es va aprovar en el ple de juliol de 2012 adduint necessitats
de reequilibri econòmic o financer del contracte, per mantenir el nivell de
qualitat del servei i assegurar noves inversions. Al mateix temps i sota el
pretext d'una situació d'estancament demogràfic i de reducció del consum, que
fa que els successius increments del m³ d'aigua no siguin suficients per a
cobrir les suposades necessitats econòmiques de la concessionària, s'optà per
incrementar la quota fixa en un 217% al llarg dels anys 2011 a 2014, tot això
amb el vistiplau del (PSC) Partit Socialista de Catalunya que gaudia de majoria
absoluta en la Paeria. Aquesta pròrroga, és molt curiosa puix la clàusula
trenta-sisena del document subscrit entre la Paeria i Aigües de Lleida
estableix:
“Duración del contrato. El contrato se establece por una duración de 25
años prorrogables por la tácita hasta el máximo legal por periodos de cinco en
cinco años, salvo denuncia expresa de alguna de las dos partes, al menos con un
año de antelación al vencimiento…”
L'empresa Sorea,
que forma part del grup Agbar, va presentar un recurs contenciós
administratiu contra l'acord de la Paeria de prorrogar dinou anys la
concessió del servei d'aigües a Aqualia (Aigües de Lleida).
Recordem que la concessió finalitzava l'any 2018. En el
recurs Sorea al·legà que el motiu principal que justificà la
modificació del contracte va ser l'execució de noves obres sol·licitades
pel mateix ajuntament. A canvi que es facin, prolongà la concessió.
En aquest sentit, afirmà que en estar en el període final de l'actual
concessió, el que s'havia de fer és licitar primer la nova concessió i després
demanar l'execució d'aquestes obres a l'empresa adjudicatària. Per això,
diu Sorea, que la Paeria hauria incorregut en una desviació de
poder (ús de les potestats de l'administració per finalitats diferents de
les previstes en l'ordenació jurídica) en exigir una sèrie d'obres quan el
que en realitat vol és allargar el contracte de la concessió.
L'aleshores 1a tinent
d'alcalde, Sra. Mata Camps va afirmar que la pròrroga, avalada per diversos
informes s'ajustava plenament a la legalitat. També va manifestar que aquest
allargament de la pròrroga obeïa a la necessitat de garantir
l'equilibri econòmic i financer perquè encara no s'havien amortitzat les
inversions executades en anys passats i no hi havia temps,
en el que restava de la concessió, de recuperar aquestes inversions (Us vull recordar
que encara faltaven set anys per la finalització de la concessió) i
va afegir que aquest fet hauria obligat a l'Ajuntament de Lleida a pagar
una quantitat milionària a l'actual concessionària en el moment de licitar la
nova concessió.
Curiosament, aquest
recurs de Sorea, contra la pròrroga del contracte a Aqualia a
Lleida coincideix en el temps amb el contenciós que va presentar Aqualia contra
la decisió de l'Àrea Metropolitana de Barcelona d'adjudicar a Agbar (els
recordo que Sorea forma part d'Agbar) la gestió del
cicle de l'aigua de 23 municipis fins a l'any 2047. Tota una guerra
judicial entre dues de les grans companyies del sector de l'aigua.
Per
cert! Recentment, en data 2 de novembre d’aquest any, 2023, Aigües de
Barcelona ha recorregut la pròrroga de cinc anys per a la gestió de l’aigua,
concedida per l’anterior govern (PSC-Ciutadans) a Aqualia a Sant
Andreu de la Barca.
La pròrroga de la
concessió va comportar, a més, la no obligatorietat que el ple decideixi si
aprova o no els increments de tarifes, que passen a regular-se pel decret
149/1988. Des d'ara, si l'oposició no revisa els expedients, els preus es poden
pujar sense debat públic.
https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/1022/1211973.pdf
A l'agost, es
comunicà a la comissió de preus de Catalunya l'increment d'un 36% el preu del
m³ de l'aigua, que passà a ser de 0,53 €/m³ i un 45% l'increment de la
quota fixa. La Paeria justificà l'increment per la part del cost que ha de
pagar del nou dipòsit d'aigua de la mancomunitat de Pinyana, tot i que pel que
fa a la ciutat de Lleida el projecte, sí que estava ben dissenyat.
(diari Segre, 17 de setembre de 2012)
És en
l'any següent, el novembre de 2013 quan s'aprovà una altra
pujada del 74% en la quota fixa i del 5% en el preu del m³ d'aigua.
En total, des de
l'any 2011 i fins a finals de l'any 2016 la concessionària presentà 6 peticions
d'augment de preus dels quals s'han aprovat 4 (dos d'ells per silenci
administratiu).
https://comudelleida.cat/es/aigua/
https://comudelleida.cat/wp-content/uploads/Informe-agua-Com%C3%BA-de-Lleida.pdf
El maig de 2019, pocs dies abans de l
es eleccions municipals, els caps de Llista de Junts,
ERC, CUP i Comú es comprometeren a municipalitzar el servei d’aigua de la
ciutat de Lleida, en cas de guanyar les eleccions, en subscriure el
Pacte Social per l’Aigua Pública, promogut per l’Associació de Municipis i
Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) (diari Segre de 8 de maig de 2019)
El 14 de setembre
de 2019, el diari “Segre” publicà que es posava en marxa l'auditoria de les
concessions per tal de comprovar si es complia amb l'assenyalat amb el
contracte d'aquestes. Entre aquestes, la concessionària Seragua. La
veritat és que no conec el resultat d'aquesta auditoria.
El 30 d'octubre del
mateix any, el mateix mitjà de comunicació, anuncià el nomenament del
nou coordinador general i econòmic de la Paeria Sr. Josep Maria
Sentis en substitució del Sr., Josep Farrero que va dirigir
l'àrea econòmica del consistori durant gairebé trenta anys i amb
tres diferents alcaldes del PSC.
El 30 de gener de
2020 en el diari "Nació Digital", l'aleshores 2a tinent
d'alcalde de la Paeria i avui dia portaveu del grup republicà a la Paeria i
diputada al Parlament de Catalunya per ERC des del març del 2021 per la
circumscripció de Lleida, Sra. Jordina Freixanet va manifestar «Hem
d'aixecar catifes perquè si no serem connivents amb la corrupció».
L'any 2020 els
grups municipals d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit Socialista
de Catalunya (PSC) i Comú, acorden una pujada d'un 7,7% en tres anys, a
més d'una pujada de la taxa de clavegueram d'un 75% després d'haver-la pujat un
30% en els dos anys anteriors. (ERC i el Comú, units a JUNTS governaven a la Ciutat de Lleida. L’alcalde era el Sr.
Miquel Pueyo)
Posteriorment, el
12 de febrer d'aquest any el diari Segre publicà que la concessionària
del servei d'aigua va demanar a la Paeria una compensació de 10 milions
d'euros. Sembla que en la pròrroga del contracte de l'any 2012 s'establia una
obligació d'apujar la tarifa als usuaris un 38% l'any 2013, un 27% el 2014, un
12% l'any 2015 i un 5% el 2016. D'aquests increments es van aplicar els dos
primers, però no el tercer i quart. Recordeu que la concessió del servei
d'aigua es va iniciar l'any 1994 i finalitzava inicialment el 2018, però el
2012 l'ajuntament, va donar llum verda a una pròrroga de dinou anys, fins a
l'any 2037.
I fins aquí, aquest
petit recordatori històric que és la PRIMERA PART del tema que en aquesta
ocasió KARLA continuarà tractant ben aviat. Certament, hi ha molts
enllaços i molts d'aquests enllaços ens porten a altres enllaços i és per
aquest motiu que ens donarem un temps, les persones lectores que desitgeu
aprofundir en tot allò que fins ara he comentat i KARLA per continuar
amb la segona i darrera part d'aquest llarg comentari.
Malgrat el que he
dit anteriorment i ja per finalitzar els deixaré alguns pensaments del que
KARLA creu que ha succeït al llarg de la història fins ara esmentada,
especialment a partir de la concessió de “la adjudicación de la explotación del Servició Municipal de Abastecimiento
y Saneamiento en el Término Municipal de Lleida” de l'any 1994.
1r.- Les concessions de serveis no són la panacea universal.
Aquest enllaç que us deixo tot seguit ens
porta a un article de l’enginyer Joan Mateu Horrach. Diria que és
d’obligatòria lectura pels que heu tingut la paciència d’arribar fins aquí.
Si el llegiu, entendreu el que possiblement a passat a Lleida amb la concessió
de l’aigua i els increments de preus per la prestació del servei.
https://www.iagua.es/blogs/juan-mateo-horrach/concesiones-servicios-no-son-panacea-universal
2°.- De tot el
descrit i de la lectura d'alguns dels enllaços adjunts dedueixo que molts
dels partits polítics han deixat de representar als ciutadans; el seu
distanciament i falta de credibilitat social és una cosa tant preocupant com
urgent de resoldre, solament han de llegir els enllaços i veuran, respecte al
preu de l'aigua i quotes i taxes de clavegueram, com pensaven alguns grups de
la Paeria quan estaven en l'oposició i com han actuat i actuen quan tenen el
poder. Compte amb això!, El canvi d'idees polítiques no és tema fútil. La
llengua espanyola disposa de l'oració "cambio de chaqueta"
o de la paraula "chaquetero" que no són termes afalagadors als
qui se'ls aplica perquè van associats a l'oportunisme i a l'aprofitament. En
els càrrecs públics amb sou o amb interessos generats per la política, la
conversió ideològica és sospitosa perquè no sempre correspon a genuïnes
alteracions de credos o de posicions polítiques.
I ara sí!
Espero que ens retrobem aviat en la continuació d’aquest escrit. Continuació
que tal vegada podria ser la part més interessant del mateix.
També, abans
d’acomiadar-me, vull agrair l’auxili de les persones que en aquesta ocasió han
col·laborat amb mi per tal d'aconseguir la informació precitada, constatar-la,
donar-li ordre i arranjar-la per tal de fer-la tan entenedora com sigui
possible per a totes les persones lectores. Gràcies a totes i a tots.
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada