Racons de Lleida, racons de casa nostra.

Parlem de Lleida, la gran desconeguda per molts, la Mitjana, racó imprescindible per visitar i gaudir de la natura, un bell lloc per passejar amb els nostres amics que visiten Lleida o en família.

Mitjanes del riu, illes fluvials que forma el riu Segre al dividir-se i són poblades de vegetació, aquest és l’origen del nom del parc.

El parc de la mitjana, amb una extensió de més de 90 ha de bosc de ribera, on habiten nombroses plantes i animals és un indret de pau on es poden realitzar múltiples activitats.
La Mitjana des de sempre ha estat lligada a la nostra ciutat i a la nostra gent, fins i tot en acabar la guerra, va ser un indret on els ciutadans cercaven recursos per subsistir. Els primers documents que es conserven són gravats del 1643 i 1644, explotada principalment per “la Canadenca” (FECSA), no va ser fins l’estiu del 1990 que l’Ajuntament de Lleida inicia la seva recuperació com a Parc d’Interès natural i potenciar els seu ús públic.Dividida en dos zones diferenciades, una d’elles amb recorregut amb panells informatius, passarel·les, àrees de descans , embarcador per diferents activitats i l’altra, una zona de reserva natural que serveix com a refugi i nidificació d’aus.

Amb el temps la vegetació de la mitjana ha anat canviant, la mà de l’home hi ha contribuït força, sobretot amb la construcció de la presa i l’extracció d’àrids. Trobem espècies pròpies de la vegetació de ribera que coexisteixen amb espècies al·lòctones bastant ben adaptades, plantades quan la Mitjana era gestionada per FECSA . Les seves bardisses formen un hàbitat ric per moltes espècies de fauna, també trobem la presència d’ocells forestals i aus aquàtiques migratòries.

Amb aquestes línies no pretenc fer una classe sobre la mitjana, sinó senzillament elogiar un dels indrets més bonics que tenim a la nostra ciutat.


David . Post cops vist.