Com sigui que lo del famós cabal ecològic se'l passen per allà on volen he hagut de remuntar el riu Segre a peu i per la riba. Impossible fer navegar La Perla entre unes quantes algues (o altres subespècies de difícil definició biològica) humides i prou. Just passat Oliana, després d'Organyà (el poble on es van escriure les primeres coses en català dites Homilies, segurament inspirades per la santedat de la muntanya de Santa Fe) entrant al Pla de Sant Tirs, paro a dinar a Cal Font i em trobo amb en Paco, un magnífic jugador de la selecció andorrana de futbol. M'explica, en català, que des de 1996 (any en que la FIFA va reconèixer la selecció) fins al 2014 van jugar a L'Estadi Comunal d'Andorra la Vella amb capacitat per a 1800 espectadors i que ara juguen com a locals al nou Estadi Nacional on si poden aplegar 3300 persones.
Em recorda que Agustí Pol fou l'autor del primer gol dels 11 andorrans en el partit amistós que varen jugar contra Estònia i rememora el darrer triomf, fa ben poc, l'1 a 0 contra Hongria, partit en el que ell va tenir un destacat paper pel que conten les cròniques del Principat.
Em recorda que Agustí Pol fou l'autor del primer gol dels 11 andorrans en el partit amistós que varen jugar contra Estònia i rememora el darrer triomf, fa ben poc, l'1 a 0 contra Hongria, partit en el que ell va tenir un destacat paper pel que conten les cròniques del Principat.
En aquestes estàvem, parlant de pilotes, de vells i nous jugadors, de tàctiques de futbol i de records d'una passió que ens encomanà Kubala, Pelé, Cruyff i Palau quan em pregunta si és cert que la Paeria de Lleida va aprovar una moció convidant a jugar al Camp d'Esports a la Selecció Espanyola.
Doncs si, amic Paco, ja veus s'han recordat abans d'aquells que prou camps tenen que de vosaltres a qui us aniria de perles (mai més ben dit) poder jugar en un camp amic i cinc vegades més gran que el vostre. Imagino un i altre escenari jugant Andorra com a local o Espanya. En el vestuari no es notaria, totes dues seleccions llueixen samarretes vermelles. Altra cosa, en canvi, seria el moment de formar al mig de l'estadi per fer sonar els himnes. Els uns no tenen ni lletra i han de dir lo del la,la,la o el xunda xunda que entonàvem a l'escola. Els altres, ben diferent, si que en tenen de lletra i posats a triar em quedo am l'andorrana:
Doncs si, amic Paco, ja veus s'han recordat abans d'aquells que prou camps tenen que de vosaltres a qui us aniria de perles (mai més ben dit) poder jugar en un camp amic i cinc vegades més gran que el vostre. Imagino un i altre escenari jugant Andorra com a local o Espanya. En el vestuari no es notaria, totes dues seleccions llueixen samarretes vermelles. Altra cosa, en canvi, seria el moment de formar al mig de l'estadi per fer sonar els himnes. Els uns no tenen ni lletra i han de dir lo del la,la,la o el xunda xunda que entonàvem a l'escola. Els altres, ben diferent, si que en tenen de lletra i posats a triar em quedo am l'andorrana:
El gran Carlemany, mon pare,
dels àrabs me deslliurà,
i del cel vida em donà
de Meritxell la gran Mare.
Princesa nasquí i pubilla
entre dos nacions, neutral;
sols resto l'única filla
de l'imperi Carlemany.
Creient i lliure onze segles,
creient i lliure vull ser
siguin els furs mos tutors
i mos Prínceps defensors,
i mos Prínceps defensors!
Ja veus, Paco, malgrat els paers diuen el que diuen no pas tots els lleidatans pensem el mateix. Tal vegada, algun dia, quan tingueu un partit important i necessiteu encabir més de 3000 espectadors no us calgui anar a jugar de locals als camps de Barcelona, Tolosa o Montpeller (com ja heu fet) i ho pugueu fer en una terra que, ben mirat, és compartida.
Bona nit, bon vent i bona barca. La setmana vinent duré més perles, paraula de capità.
Capità Haddock Sparrow
amb l'estimable ajuda (per això cobra) del contramestre Pep.
. Post cops vist.
.png)
Ara em fa pensar en que afortunadament el Coprincep d'aquest costat es el Bisbe de La Seu. Sinó aviat tindriem un seriós problema
ResponElimina