El caire va anar variant i com que la cosa política marca sempre qualsevol altra activitat, m’hi vaig anar centrant en ella. Sempre contra el govern, seguint els passos del nostre Dario Fo. I així ha estat durant anys
.
Ara ens trobem en una situació francament especial.
S’ha declarat la República catalana, s’ha suspès la declaració, s’ha tornat a declarar, han posat a la presó dos personatges que no s’ho mereixen de cap de les maneres. L’Estat espanyol no ha tingut cap tipus de vergonya a mostrar la seva cara més feixista, el poble pla li ho ha agraït amb forts aplaudiments, han vingut fatxes de tot Espanya a manifestar-se a Barcelona, trencar aparadors, agredir persones soles, cridar consignes feixistes i exhibir banderes i simbologia nazi. Tot molt normal, molt espanyol.
El PSC molt content fent-se fotos.
Nosaltres tenim el president a l’exili, el govern amenaçat amb la presó i amb unes multes espectaculars que suposaran la ruïna de les seves famílies en les properes quatre generacions i el poble espanyol aplaudint entusiasmat.
Diu que ha pujat la intenció de vot al PP. Potser sí que Espanya és un país feixista i molt ruc.
He vist unes mostres d’odi tan profundes que no me les puc explicar, francament.
A nosaltres se’ns recomana paciència, prudència i capteniment.
Ves si no n’ estarem fent massa i tot.
Rafel Molina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada