Articulistes

Altres entrades

  • República i teatre (87) Hi ha molt perill
    23.08.2019 - 0 Comments
    Fa molts anys que el conegut Moya Orenga, que no era pas filòsof, però Déu n’hi do, va definir…
  • El cop d'estat dels Barons del PSOE aplana el camí del PP al govern
    01.10.2016 - 0 Comments
  • Sant Jordi del sofà
    21.04.2017 - 0 Comments
  • Tenacitat i endavant (24) Forces d’ocupació.
    13.05.2022 - 0 Comments
     Som un país ocupat.El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no us penseu ni per un segon que…
  • Les enquestes aclaren si guanyaran les dretes o les esquerres.
    18.07.2023 - 0 Comments
     
  • El Racó del Siric
    11.02.2021 - 0 Comments
     
  • República i teatre (81) Potser que ho intentem.
    17.07.2019 - 0 Comments
    Crec que han perdut els papers. Tenen muntat un embolic exemplar. L’únic que mantenen sense escletxes és…
  • Diferents tracataments de les plaques de carrer
    14.03.2017 - 0 Comments
  • Índia un país que no et deixa indiferent
    18.09.2016 - 0 Comments
    La casualitat va fer que viatgés fa uns mesos a l’Índia, no era un destí que tenia previst, però…
  • Majorica està perduda
    10.02.2017 - 0 Comments
    Si no fos que a la riba del Segre prou-ta feina hi ha salparia ara mateix cap al Manzanares o el Potomac…
  • Privilegis quotidians
    17.07.2019 - 0 Comments
    Sí. Sóc una privilegiada. Tot i que de vegades em sento desgraciada. No us passa? He arribat a la conclusió…
  • El globus sonda de Sànchez
    23.08.2023 - 0 Comments
     
3440 días online
2344 entradas
16 comentarios
usuarios online

Hem fet el cim

dijous, 16 de novembre del 2017
Hem fet el cim. Vull dir que anant “paret amunt” hem fet els cent capítols. La cosa va començar fa alguns anys amb un articles que tenien sobretot un caire cultural i social.

El caire va anar variant i com que la cosa política marca sempre qualsevol altra activitat, m’hi vaig anar centrant en ella. Sempre contra el govern, seguint els passos del nostre Dario Fo. I així ha estat durant anys
.
Ara ens trobem en una situació francament especial.
S’ha declarat la República catalana, s’ha suspès la declaració, s’ha tornat a declarar, han posat a la presó dos personatges que no s’ho mereixen de cap de les maneres. L’Estat espanyol no ha tingut cap tipus de vergonya a mostrar la seva cara més feixista, el poble pla li ho ha agraït amb forts aplaudiments, han vingut fatxes de tot Espanya a manifestar-se a Barcelona, trencar aparadors, agredir persones soles, cridar consignes feixistes i exhibir banderes i simbologia nazi. Tot molt normal, molt espanyol.

El PSC molt content fent-se fotos.
Nosaltres tenim el president a l’exili, el govern amenaçat amb la presó i amb unes multes espectaculars que suposaran la ruïna de les seves famílies en les properes quatre generacions i el poble espanyol aplaudint entusiasmat.

Diu que ha pujat la intenció de vot al PP. Potser sí que Espanya és un país feixista i molt ruc.
He vist unes mostres d’odi tan profundes que no me les puc explicar, francament.
A nosaltres se’ns recomana paciència, prudència i capteniment.

Ves si no n’ estarem fent massa i tot.

Rafel Molina

. Post cops vist.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada