PENSAR

Cada vegada que acabo un curs faig les mateixes preguntes als meus alumnes:

-Què heu trobat a faltar?
-S’han complert les vostres expectatives?
-Afegiríeu o eliminaríeu alguna cosa?
-Què és el que més us ha agradat? I el què menys?

Ni que el curs sigui el mateix, cada vegada que el faig afegeixo novetats sobre el tema, recursos que surten nous i valoracions diferents encara que l’essència perdura curs rere curs.
De les respostes del meus alumnes una de les que més m’agrada es que em diguin que els he fet pensar. Faig un somriure d’orella a orella!

Pensar . Una paraula tant curta i un món ple de possibilitats si la portem a l’acció. Per entendre conceptes, assimilar-los i desprès compartir-los crec fonamental basar els continguts dels cursos en experiències, evidentment les pròpies. La riquesa del curs comença quan els alumnes comparteixen les seves d’experiències; per verificar el que explico i també per contradir-ho quan cal. Que els alumnes gosin contradir les teories i conceptes ho trobo genial. Significa que el clima de la classe els permet sentir-se còmodes i per tant expressen lliurement els seus pensaments i els seus punts de vista des de les seves realitats. Totes diferents.

I a qui comença aquell debat tant interessant on alguns alumnes , i també de vegades jo, desaprenem per aprendre. Ens escoltem atentament rebaten, si cal, els arguments d’uns i altres i aconseguim veure els diferents posicionaments i interessos de totes les parts.

Això fa que les classes passin volant, que ells tinguin la sensació de que el curs és massa curt o que ja preguntin quan comença el següent. I sempre parlant de majories. També hi ha alumnes, evidentment, que no acaben del tot satisfets

Parlar i explicar des del convenciment del que expliques i veure amb quina atenció segueixen les classes em fa pensar. Pensar en superació, en nous reptes per la propera. Cap curs és igual. Encara que un mateix curs el faci quatre vegades a l’any i que el temari coincideixi, els nous alumnes, les noves motivacions i les noves visions que vas investigant al respecte , fan que siguin, d’entrada ,diferents. Si afegim l’ingredient de la diversitat d’alumnat , llavors ja tots aprenem i millorem el nostre creixement no només professional , sinó també personal.

Els alumnes passen els seus exàmens: teòrics i pràctics en dues sessions de les deu habituals. Us puc assegurar que jo passo una avaluació continua en cada classe i en cada curs. I m’encanta l’avaluació final que fan de mi i del temari. M’ajuda i molt. Es cert que la majoria de comentaris són positius: “s’ha quedat curt i vull més”,” m’ha sorprès gratament el desenvolupament del curs”, “aconsegueixes que no tinguem por a preguntar, a iniciar debats” ( en alguns cursos les preguntes amb les que començava aquest article les responien anònimament) i també és cert que els negatius : “ens ha faltat més pràctica”, “tres hores seguides són massa..” aconsegueixen que cada dia, cada oportunitat de curs nou sigui un nou repte, formi part d’una passió com a formadora que et dona serenor, calma i em fa feliç, molt feliç. Des d’aquest espai on escric vull agrair a tots els alumnes que , des de fa poc més de tres anys, han compartit cursos amb mí, tot el que m’han ensenyat. Agraïment infinit

Bea Obis . Post cops vist.