La llei diu que no hi pots pujar, així que no sé de què vols que parlem. No hi pots pujar i no cal parlar més. Perquè clar, no voldràs que jo em salti la llei. La llei va per davant de tot, va fins i tot per davant de la democràcia. Si no hi ha llei, anem tots cap al desordre, el llibertinatge i el caos. Això ho pots entendre, no?
I fixa-t’hi que jo t’ofereixo diàleg i la mà estesa perquè parlem, però tu clar, tu no vols dialogar, tu vols pujar a l’autobús sí o sí. I això no és diàleg, això és imposició de la teva voluntat per damunt del que diu la llei i això no ho puc permetre.
Ves si et va quedant clar, el primer és la llei i el compliment de la llei i després el diàleg, sí, el diàleg que jo t’estic oferint i que tu no vols atendre perquè t’has entossudit amb les teves reivindicacions que van contra la llei. I això no ho puc permetre.
Que ho entens o no? Au pos, ja te’n pots anar.
Caminant naturalment perquè la llei ho diu ben clar que l’autobús és exclusivament per als blancs, i si ho diu la llei clar, no voldràs que jo ara em posi en contra de la llei. Diàleg sí, mà estesa sí, però la llei és la llei. Tu ets molt curt, ja ho sé, però ho deus poder entendre, no?
Coi de negres que no entenen mai res.
I ara passa tu cony de catalufo de merda que t’explicaré això del referèndum que sembla que ho vols entendre tampoc.
Rafel Molina . Post 11 cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada