Es cert que ens havien dit que estaven disposats a tot per tal que el referèndum no es celebrés, vull dir que ja ho sabíem que anaven a per nosaltres.
Guerra bruta, amenaces, fiscals exaltats, jutges en nòmina, clavegueres de l’estat en ebullició, ja ens ho esperàvem tot.
Fins i tot ens esperàvem, i no ha sortit fins ara, algun compte corrent del Puigdemont o del Junqueras perdut per algun banc suís, alguns diners trobats en algun armari amagat a casa d’un o altre o un assumpte tèrbol de drogues i prostitució infantil.
Com que els del P.P. hi tenen la mà trencada en aquests negocis, no seria difícil muntar un numeret o altre. No perdem del tot les esperances.
Ara que la Guàrdia Civil s’ha emportat fins i tot els ordinadors particulars d’alguns càrrecs de la Generalitat i àdhuc, si no ho he entès malament, l’ordinador de la dona d’un dels encausats, tampoc et penses que em sorprendria molt que hi aparegués qualsevol cosa suspecta de.
Ho hem vist a totes les pel·lícules l’escena aquella de la poli deixant entre les coses del que volen inculpar una bosseta de coca, no?
Que costaria molt de penjar qualsevol cosa a un ordinador? No gaire. No vull donar idees.
De moment han omplert el país de policies fent-se el fatxenda amb la població. Així i tot avui he vist una demostració de força de la gent com feia temps que no havia vist. Pacíficament, civilitzadament.
Els noucentistes n’estarien orgullosos.
Ho tenim guanyat.
Rafel Molina . Post cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada