El Consell és que paguis i després reclama, on calgui, si és que te’n surts. Ara bé a l’hora de pagar venen més problemes, les confusions i el galimaties.
Aquesta mordida que et cou com si t’estiguessin pispant els diners, l’has de portar a una entitat bancària col·laboradora amb la Paeria, per donar-li caire de legalitat, dic jo que deu de ser per això.
Però hi bancs que no combreguen amb l’Ajuntament de Lleida com és amb el que treballo jo. La Caixa sí però, no et cobren a finestreta. “Aquí no fem aquesta operació” i t’envien a orris. O sigui a passar per l’emparedat i enrevessat caixer que no hi ha dimoni qui l’entengui per fer aquest tipus
d’operacions.
Per si fos poc, si la liquidació puja més de 1.000 €, com va ser el meu cas i com que la tarja de crèdit normalment tenen un sostre estàndard de mil euros, no pots pagar pel caixer. Tampoc per finestra, cosa que m’ha dit que és una il·legalitat. Com que el tema no és prou empipador, amb aquest embolic acabes més emprenyat encara i penses: ara què vingui algú de l’Ajuntament i m`ho expliqui, perquè he hagut de barallar-me amb el caixer i amb els empleats de dos bancs per, al final haver de pagar-ho en dues vegades i en dos dies diferents.
Paco Castillo . Post 14 cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada