El grafit: les parets parlen, art urbà o vandalisme?

Tinguin la intenció que tinguin aquells individus que es creuen artistes del grafit a base de gargotejar, embrutar, mal pintar i fer malbé, les delicades parets, portes, vidrieres i finestres, comptadors, bústies i d’altres elements d’un immoble no són ni molt més creadors, sinó una banda d’embrutaparets.
No només espatllen la línia estètica i arquitectònica d’un equipament sinó que trenquen el projecte de la direcció tècnica de la construcció i cabregen el propietari d’aquest patrimoni. Potser no són conscients, que la seva malifeta es gira contra ells causant el rebuig del seu missatge per part del ciutadà.

El grafit com art urbà està perfectament representat en diferents espais públics i privats, per bons artistes i creadors d’aquest estil i, en aquest sentit, és admirada i reconeguda la tasca d’un gran nombre d’ells que han assolit un gran prestigi local i que res tenen a veure amb els altres pertorbadors.

Però compta, perquè malauradament, existeix un bon nombre d’aquests pseudo gafiters que empastifen i expressen la seva ràbia i el seu odi social o particular a través de pintades a les parets i altres equipaments públics i privats que, ni comuniquen ni diuen res de res.
Darrerament, hi ha una proliferació d’aquests gargotaires, embrutadors i destructors de parets, als barris perifèrics de la ciutat. Només cal donar-se un tomb per Pardinyes o la Bordeta i fixar-se en les seves parets.

Cal tenir en compta que treure un grafit costa elevat preu. Esborrar les malifetes d’aquesta banda per part dels operaris d’Ilnet, a través de la corresponent comunicació a la Paeria, té el seu treball.
 El que resulta molt curiós és la seva gairebé impunitat. Les associacions veïnals es queixen que no es fa massa per identificar els  autors d’aquest actes vandàlics fins el punt que han de ser els propis veïns dels barris qui hagin d’intentar vigilar els possibles autors.

Y, tampoc s’aplica com cal les sancions que es contemplen en l’Ordenança Municipal de Civisme i  convivència de la ciutat de Lleida, en aquesta com en altres qüestions.

“Està prohibit de fer qualsevol tipus de grafits, pintades o altres expressions gràfiques, ja es tracti de dibuixos, , escrits i/o gargots, fets amb qualsevol matèria (tinta, pintura, etc) a les façanes dels immobles, tanques dels parcs, jardins, solars, obres, rètols dels carrers, senyals de trànsit, monuments, edificis i, en general, sobre elements del paisatge urbà i de les instal·lacions, equipaments, mobiliari urbà i vies públiques en general”.

Paco Castillo

. Post cops vist.