Potser que definim abans de seguir endavant. Entenc per estat feixista un estat que no vol negociar, que vol imposar els seus criteris i que fa mans i mànigues per tal de portar-los endavant. Un estat que no vol saber res de votacions, de referèndums ni de la lliure voluntat dels pobles que conformen l’estat. Ans al contrari està disposat a anorrear qualsevol intent de manifestació d’aquesta voluntat.
Això és ser feixista i això ho és Espanya des de sempre. Des de que tenim llibres d’història com a mínim. Per tal de sortir-se’n amb la seva, l’estat és capaç de mentir, de robar, d’enganyar, de torturar, d’empresonar, d’apallissar i de matar.
Compta amb l’exèrcit, la policia, l’església, els jutges, les clavegueres de l’estat, els periodistes a sou, els mitjans de comunicació, la gran patronal, els bancs i les empreses més importants. De pas, també compta amb les classes populars i amb els pobres de solemnitat que sempre fan costat al poderós pel que pugui ser i aplaudeixen les decisions de l’amo. Això des de sempre.
L’amo, per tenir content el poble, celebra el seu “orgull” i l’anima a escarnir els immigrants i els que no pensen com el poder. Els anima a treure llaços grocs, pancartes i banderoles.
El poble baix, “orgullós”, ho fa amb eufòria i determinació. L’amo els felicita cordialment. Uns i altres són feixistes.
Obrem en conseqüència o la tenim més clara que l’aigua. . Post 9 cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada