República i teatre (58) Males paraules

L’altre dia m’estava en una sala d’espera d’una consulta mèdica i vaig agafar una revista de les que tenien per allí.

Algun dia, si tinc més bon humor, diré alguna cosa sobre les revistes que tenen en aquestes sales d’espera.

La que vaig mirar aquest dia, a banda d’explicar alguna notícia curiosa i els múltiples perills que amenacen el nostre planeta en els propers dos o tres milions d’anys, portava un article que em va agradar.

Segons l’article, dir males paraules alleuja el nostre sistema nerviós i va bé per la salut. Diversos estudis científics mantenen que la gent que renega i diu males paraules allibera unes substàncies que van bé per al cervell i per al cos en general.

Cal aclarir, però, que els malparlats sistemàtics, els que explicant que es van comprar una camisa omplen la conversa de prostitutes, hòsties, mecagons, déus i testicles, aquests no.

Dir renecs com a teràpia funciona en els casos que l’individu no en diu mai o ben bé mai i de tant en tant en diu un de ben fort.

Assegurava l’articulista que dir males paraules ens pot atansar més a la gent i que, segons com, pot ser una porta d’entrada a un cert tipus de poètica. Això ja no m’ho vaig creure.

He fet aquesta llarga introducció perquè potser sí que tal com s’estan posant les coses, serà necessari dir algunes males paraules per referir-nos al capitalisme, al Trump, als seus sicaris, a la justícia espanyola i a la mare que els va parir a tots plegats.

Si, a més a més, ens ha d’anar bé per la salut, millor, no?

Rafel Molina . Post cops vist.