Decidim cada dia de la nostra vida: el què esmorzem al matí, la roba que ens posem per anar a treballar o per sortir a sopar, el trajecte que fem cada dia per arribar a la feina,...
I ho fem conscient o inconscientment però ho fem. Perquè de bones decisions n’està empedrat l’infern i el més important és executar-les.
I només seràs feliç si la decisió la dicta el teu cor i no per complaure als altres o en tot cas, no sempre. Aquella decisió presa amb el cap perquè així sembla més intel·ligent i millor, poques vegades és una bona decisió. El cervell l’hem de posar al servei del cor perquè cap decisió és gratuïta i les conseqüències són la teva responsabilitat, de ningú més. No dubtis tampoc en si serà encertada o no. Segur que l’encertes perquè tot i que et puguis equivocar servirà per aprendre i per tant serà un nou encert.
Oblida la paràlisi per anàlisi ( aquella mania que tenim de, una vegada decidida la nostra acció pensar en el que hagués passat si hagués agafat una altra opció), surt de la zona de confort, no et faci por l’error perquè si, finalment, és una mala elecció tens la possibilitat de canviar, oi? Només ho decideixes tu.
Pots establir els tallafocs que vulguis. Aquells límits que no estàs disposat a passar mai .Sempre resulta més interessant ser sincer amb un mateix. Fins hi tot crec important tenir present les opinions i consells d’amics i familiars. Valorar-les pensant, sempre, que la decisió és teva. Tu decideixes.
Una bona decisió no es pren pensant en el que rebutges sinó en el que hi guanyes. Es pren pensant com afavoreix el més important a la teva vida. Segur que pots fer una llista de dues o tres coses importants a la teva vida ( o potser més). Doncs cada vegada que prenguis una decisió pensa en com afavoreixes l’important .
De vegades et toca lluitar contra els propis pensaments, contra la teva ment. Aquesta no espera sempre a tenir totes les dades del problema o del relat en qüestió. La ment va elaborant el seu judici a mesura que va reben la història i llavors ens pertorbem a l’establir judicis o prejudicis sense conèixer el fons. No deixis que la teva ment t’atrapi: para , mira i respira.
Sortir de la zona de confort ens espanta, hem de triar lliurement i no condicionats per la por, hem de prendre decisions que ens aportin una satisfacció perdurable i no transitòria.
Finalment, analitza si la decisió conserva els teus dubtes o els elimina. És egoista decidir en benefici de la meva felicitat? Decideixo per complaure als altres pel “ què diran”?
Preguntes que us hauríeu de fer sovint. Comencem a decidir?
Bea Obis . Post cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada