República i teatre (68) Perjuri i prevaricació a la carta.

Van tots amb la lliçó ben sabuda i parlen tots de “massa”, “miradas de odio”, “violència extrema” i d’altres expressions semblants per a referir-se a l’actuació de la gent i la policia durant els dies que s’estan jutjant.

Ho he dit en alguna altra ocasió que no tenen vergonya de res i ho tornaré a dir.

La Guàrdia Civil que hauria de tenir especial cura en semblar una agrupació de gent respectable, que hauria de ser alguna mena d’exemple per a la ciutadania en general, s’està comportant com una panda de mafiosos de pel·lícula barata.

Reconec que em passa com al Casado que no he estudiat dret, però només mirant el diccionari sé que això que estan fent és exactament el perjuri. Estan dient mentides en un judici: perjuri.

I el jutge Marchena, tot i les seves ínfules de magistrat competent i de jurista exemplar (vid. Vikipèdia) està donant una lliçó clara i contundent sobre què és la prevaricació.

Difícilment trobarem un exemple més clar i continuat de tal pràctica. Sap que els civils estan mentint per la boca i no és capaç de cridar-los a l’ordre.

També és cert que el tal Marchena té un historial esgarrifós. Suposo que per això el van posar a ell de president del tribunal aquest.

En qualsevol cas, però, allò que està cridant l’atenció de tot el món amb un soroll ensordidor és el silenci absolut del poble espanyol.

No dic el poble pla que està preocupat per les processons de setmana santa, però polítics, intel·lectuals, artistes i companyia podrien dir alguna coseta, no?

Rafel Molina


. Post cops vist.