Parlem del coronavirus i els seus efectes secundaris. Hi ha una mena de confusió general. Diu que hi ha una macro conspiració universal. No queda clar, però, el propòsit final.
Uns afirmen que és producte de la guerra comercial EEUU – Xina, la implantació del G5 i les noves tecnologies que els xinesos tenen a punt i els americans es veu que no.
Uns altres van més enllà i afirmen que és un intent d’acabar amb el problema de la superpoblació mundial. Sembla tothom d’acord en el fet que hi ha una quantitat excessiva de gent.
Alguns teòrics afirmen que el món es capaç de produir aliments i bens de consum com per alimentar tota la població mundial.
Si tota la població mundial ens fem anacoretes i som capaços de passar el dia amb un parell de dàtils i un gotet de llet de cabra, és possible que resistim uns quants anys, però el capitalisme no sembla disposat a deixar de produir bens de consum i a que no tinguem cadascú tres o quatre estris capaços de comunicar-nos amb tot el món i un parell de cotxes híbrids.
Què en farem, però, amb la meitat de la població mundial que, segons les anàlisis més generoses, són una rèmora per al creixement del capitalisme?
Sembla que el coronavirus és una part de la solució. De moment ja el fan anar per controlar la població.
Espero que no vulguin anar molt més enllà. Parlo de Perpinyà, ara.
Qualsevol dia caldrà demanar permís per sortir de casa.
Rafel Molina
. Post cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada