Tenacitat i endavant (17) Les desgràcies.

 No en teníem prou amb la guerra d’Ucraïna que es van amuntegant les desgràcies.

El govern d’Espanya, ha arribat a un compromís amb l’altra monarquia més miserable del món, i sembla que a canvi de garantir una certa pau a Ceuta i Melilla, els regalen el Sahara Occidental. Segons que sembla, també hi ha interessos de França  en el conflicte.

Pedro Sànchez, amb el cinisme que ha caracteritzat sempre els governs socialistes no ha  donat ni explicacions de res. Només un embolic de paraules, històries creuades, i a perdre, com sempre, els més pobres.

Per si no en tenies prou, hi ha també les diverses vagues de gent relacionada amb el transport i el preu de la gasolina. Sembla que a la llarga hi haurà algun problema d’abastiment de supermercats. Algunes fàbriques ja han hagut de tancar per manca de material  per seguir treballant.

La gent, amb la intel·ligència que la caracteritza, ha començat a fer reserva de productes  i se veu que alguns han fet recapte de farina, cigrons en conserva, mongetes i llenties. Una cosa com el paper de vàter en la primera onada del coronavirus.

Més conflictes: personal docent i alumnat en general han fet vaga per la imposició del famós 25%. El Gobierno espanyol no s’ha donat ni per al·ludit. El català, distret amb les seves lluites caïnites, diràs que tampoc. Faran algun escrit, alguna declaració  i tal dia farà un any.

Alguna cosa més ens ha de passar, no? perquè les desgràcies mai no vénen soles.

Es possible. Arribat el cas ens trobaran aquí, demanant la independència.

Com Ucraïna, com el Sahara.

 

Salut i república.

. Post cops vist.