No és segur, però és possible que algú conegui les causes reals del que està passant a Rússia. Milions de refugiats, milers de morts. Una absoluta vergonya.
Passem al segle XXI i no ho diria ningú. No hem aprés res.
Tal i com estan les coses, l’única sortida digna sembla que sigui el silenci i la retirada. Ho va dir oportunament Napoleó, que una retirada a temps, segons com, és una victòria.
Sembla que no tenim cap més alternativa. Tanmateix, no podem afluixar.
La tesi és que malgrat tot, la vida continua. Estan fent, per exemple, festivals de cinema, de teatre i de música diversa. Sembla que, malgrat tot, la gent no es resigna a donar-ho tot per acabat.
Caldrà, doncs, seguir endavant. Cal seguir vius, cal seguir llegint, pintant, anant a passejar, discutint, esporgant les herbes de l’hort i fent excursions. Cadascú ha de seguir fent allò que sap i vol fer.
No es tracta, però, de fer com si no sabéssim res del que està passant o que això no ens afectés.
Sabem el que està passant i seríem fins i tot, capaços de fer una llarga llista de responsables, però la nostra resposta a les seves malifetes és justament seguir treballant, sense abaixar el cap.
No ens resignarem ni donarem per bo el que està passant, ben al contrari, la nostra activitat, el nostre seguir treballant ha de ser interpretat com un signe de no conformar-nos.
I paracomptem perquè si la patacada és prou forta, potser que podrem començar a somiar en una nova forma de vida.
Potser que estem a l’inici d’una revolució.
. Post cops vist.
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada