Adèu Boris

 

Boris Johnson dimitia ahir com a cap del Partit Conservador, per bé que anunciava que continuaria com a Primer Ministre del Regne Unit fins que el partit tory tingués a bé culminar el procés de buscar-li substitut. La renúncia va tenir lloc després que una seixantena d'alts càrrecs renunciessin en saber-se que un parlamentari proper a Johnson havia estat acusat d'abusar de diversos joves i que es fes públic que el Primer Ministre n'estava al corrent. Però la veritat és que la cosa venia de lluny, Johnson és carn de mem i d'escàndol fàcil.

Els excessos han acompanyat a aquest fill de l'elit anglesa al llarg de tota la seva carrera. També a l'alcaldia de Londres, on va anar agafant forma com a figura política populista. Johnson arribava a la residència oficial del número 10 de Downing Street fa menys de tres anys, aprofitant la popularitat del Brexit en el pitjor moment de les negociacions de Theresa May amb Brussel·les. Johnson va trair May, la Primera Ministra del Govern del qual formava part, que va acabar renunciant i, uns mesos després, aconseguia una clara victòria davant del Partit Laborista que el legitimava per continuar amb la sortida de la UE. Llavors el bo d'en Boris no sabia que li tocaria enfrontar-se a una pandèmia i a una guerra a Europa.

Les seves famoses festes pandèmiques sense les mesures de seguretat establertes per a la resta de ciutadans (suposadament filtrades pel seu excol·laborador Dominic Cummings) li van valer una moció de confiança del seu propi partit, que va superar positivament mentre s'anava tensant la corda que es va trencar ahir. . Post cops vist.