Tenacitat i endavant (45) No passa res.

No vull ni saber com acabarà la bullanga aquesta dels Junts.

De moment sembla que estan tots molt contents amb els resultats. Els de Junts estan convençuts d’haver fer un exercici de democràcia interna com no s’havia vist des de l’antiga Grècia. Es molt possible.

No acaben d’estar contents perquè des del primer dia havien volgut fer fora al MHP Pere Aragonès, però suposo que deuen comptar que ja estan més a prop.

Des de l’oposició diu que faran més que mai per la independència. Toca’t els peus.

Els d’ERC també estan contents perquè finalment s’han alliberat de les romanalles de CiU, que també ho tenien al cap des de la caiguda del president Pujol.

No cal dir que Comuns i PSOE s’estan fregant les mans.

Fet i debatut, la cosa no té una fàcil solució

.Però no passa res. No ens amoïnem.

Segons els del Twitter més malament ja no ens podia anar així que tampoc ens esquinçarem ara les vestidures ni ens cobrirem els caps de cendra. Calma sobretot.

Una cosa ens ha de quedar molt clara: ja cal que tinguem ben present que si s’ha de fer alguna cosa per la independència l’haurem de fer nosaltres, el poble pla.

Hem d’organitzar Correllengües, concerts i sopars de germanor.

Els nostres polítics els haurem d’obligar a seguir-nos i a treballar en allò que els anirem dient. No podem esperar molt més. Ja s’ha vist prou.

Només ens calia saber que l’Estat espanyol està patrocinant la nostra desaparició.

Però d’això en parlarem un altre dia.

Anims i endavant sempre.



Salut i república. . Post cops vist.