S'acosta l'hivern (encara que no ho sembli) i aquest any el dubte de si hi haurà prou gas per fer-hi front plana a l'ambient. A Europa sembla que aquest any les reserves de gas són suficients i els subministraments estan força assegurats (i si no és així, no hem de patir, que ja ens encarregarem d'espoliar el segon o tercer món, que hi tenim traça). Però en un context en què el 77% de les necessitats energètiques se satisfan amb petroli, gas i carbó preocupa que la guerra a Ucraïna i la geopolítica acabi derivant en apagades i aquestes coses.
Fins al 2020 el 40% del gas utilitzat a la Unió Europea era rus (en el cas d'Alemanya pujava al 65%), però ara aquesta dependència queda lletja; així que els països del Vell Continent ja han incrementat les compres de gas liquat, que es transporta en vaixells metaners des d'on calgui. Fa uns dies la Comissió Europea posava tímidament sobre la taula mesures com ara la compra conjunta de gas natural a través d'una plataforma de països de la Unió o el topall "dinàmic" i temporal al preu del gas (AKA. 'Excepció Ibèrica'), encara que Alemanya i els Països Baixos no ho acaben de veure clar.
Amb aquest canvi de paradigma no sé si ha arribat el moment que la UE aposti per les renovables o bé per l'energia nuclear, no en tinc ni idea. Però, pel que es veu, el que sí que ha arribat és el moment de començar a qualificar de 'verd' com més coses millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada