La transformació del Ros

Ros es va transformant lentament en ciutadana Àngeles

Sembla ser que al nostre alcalde, Àngel Ros, acaba de tenir  un altre entrebanc (i més que en poden sortir) en la seva tasca de govern i aquest pot arribar a ser un problema, que en la seva resolució porti implícita, poc menys que una desautorització del Consistori a Ros com alcalde de Lleida.
Els grups de l’oposició sumant quinze vots al Consistori, s’uneixen per tal de derrotar la proposta de Ros de mantenir o congelar els impostos, entre els que està el més important, l’IBI. En canvi els quinze vots de l’oposició proposen rebaixar l’IBI.
Una qüestió que creiem s’haurà de resoldre, en una votació al Ple de l’Ajuntament, on serà molt interessant veure que votarà finalment Ciutadans, que va ser el grup (amb quatre vots) qui va recolzar Ros per a ser investit alcalde.
Si finalment les intencions dels quinze vots, acabessin cristal·litzant en aquesta suma, es podrien donar al menys tres situacions:

• Que Ciutadans voti al costat de Ros i per tant es mostri com un soci ferm del govern PSC.
• Que els quatre vots de Ciutadans sumin als quinze, i per tant farien dinou en favor de rebaixar l’IBI.
• O que Ros veient que pot sortir-ne molt desautoritzar d’aquesta votació, passi pel embut dels quinze vots i retiri d’alguna manera la seva proposta, quedant únicament la de rebaixar impostos.

Sembla que no pugui tenir gaire més marge de maniobra, es clar que Ros pot repartir prebendes entre l’oposició per tal de canviar voluntats, una maniobra que ja ve sent un clàssic en el mon de la política. Una maniobra que a nosaltres ens sembla una corruptela més.
Algú del seu entorn, explica com a Ros li molesta molt que els altres el governin, que maleeix sovint a la seva ex primera tinent d’alcalde, per haver-lo denunciat i a qui fa responsable dels mals resultats electorals en les passades eleccions del mes de maig, i que es sol posar histèric quan no es fa el que ell diu: “Ja sabeu que li agrada molt manar i ara es pot veure com un manat”.
Ens preguntem, si podem arribar a veure Ros com un alcalde titella en mans de l’oposició, però més enllà de com puguin moure a Ros els titellaires, ens manté intrigats una altra qüestió que exposarem amb un símil: quan la fruita està prou madura, queda poc per a veure la poma podrida. . Post 15 cops vist.