Sanitat

Ja se sap que el ministeri de Sanitat és un ministeri que no va a cap banda del món.

A la legislatura anterior ja van posar aquell Alfonso Alonso que era crec que alcalde de Vitòria i mentre no arribaven les altres eleccions que s’havia de presentar com a cap del P.P. pel País Basc el van fer ministre de Sanitat i endavant que fa baixada.

Ara, amb aquesta nova victòria del P.P. van refer el govern i com que el de Sanitat és un ministeri que l’han posat per quadrar el números del govern i poca cosa més, van posar una dona i catalana perquè no fos dit i van nomenar la Dolors Montserrat, un dels mèrits de la qual és que la seva família deu a Hisenda dos milions tres-cents mil euros, que tampoc et pensis que sigui el que porto habitualment a la butxaca.

Ho tenim doncs, tot de cara, una catalana al govern i l’operación diàlogo en marxa.

Flors i violes i un so llunyà de flabiol.

La Dolors Montserrat, però, en comptes d’estar-se callada com li té dit el Sr. Mariano, va i fa unes declaracions sobre els jubilats i les seves medicines.

Sorprenentment en aquest país d’esclaus, els jubilats se veu que s’han rebotat i algú potser ha qüestionat el seu vot incondicional al Sr. Mariano. “Catalana havia de ser” li han dit.

El Sr. Mariano, sempre atent als moviments populars, ja ha desautoritzat la ministra i ella ha hagut de fer algunes contorsions intel·lectuals per acabar dient que no havia dit el que sí que havia dit.

Es el recurs habitual del polític mediocre.

Ves què hi farem.

Rafel Molina

. Post cops vist.