Art a Alberola contra la invasió rusa d’Ucraïna

Tomàs Camarasa: “només aporto el meu granet de sorra per dir no a la guerra”

 

Alberola és una petita població, dedicada principalment a l’agricultura i ramaderia. Pertany al municipi d’Os de Balaguer i està situada a la Vall d’Àger (Comarca de la Noguera). D’uns 100 habitants que tenia en el segle XIX, ara estan censats 15 (10 que viuen tot l’any) i 5 més empadronats).  Tomàs Camarasa (popularment, Tomaset d’Alberola) va néixer en aquest localitat i, des que és va jubilar als 60 anys, com a funcionari, després de 18 anys de cotització per part de l’empresa privada i 42 a l’estatal, està dedicat gairebé del tot a rehabilitar personalment la seva casa familiar (última  de la part alta del poble) i a desenvolupar tasques de pagesia.

Alberola no disposa, d’establiments de restauració, ni de queviures, ni d’altres tipus. Tomaset, incondicional radiooient, no es massa partidari de passar hores davant “l’adoctrinament de la caixa tonta”.  I, mentre és a Auberola (com ell l’anomena), es troba com gairebé com un ermità. I així se sent feliç.

Però, aquesta felicitat ha començat a disminuir des del passat 22 de febrer de 2022, a l’iniciar la invasió Rússia cap a Ucraïna. I ara està molt preocupat, neguitós i intranquil pel conflicte bèl·lic i les seves conseqüències.

I, aprofitant restes de ferralla i material de desfet sobrant de les seves col·leccions adquirides en el mercat de lo vell, ha decidit aportar el seu granet de sorra, com aficionat a l’art  per fer algunes modestes obres escultòriques i exposar-les a l’aire lliure al voltant de casa seva, com una mostra d’art contra la guerra.

Tomàs Camarasa, des del llunyà punt d’Alberola, vol visionar el seu “No a la guerra i Fi a la Guerra” com un petit clam visual què sols pretén intentar “obrir els ulls als que ens rodegen davant d’aquesta acció devastadora”. 

Un bon jan

Tomaset és una persona que al primer cop de vista et fa respecte per la seva estatura i corpulència però, al tractar-ho t’adones que és agradable, alegre i jovial. Un bonàs, molt familiar, obert, solidari, fidel, humil i amic dels seus amics. Un bon jan. Escaient, oportú i apropiat per dur a terme mil i una coses.

Una de les seves virtuts, a més de la seva faceta d’autoconstrucció, és el seu enginy i visió per aprofitar materials, estris i objectes en desús i per innovar i crear elements relacionats amb l’artesania i les manualitats fins convertir, alguns d’ells, en obres d’art. És un col·leccionista nat d’antiguitats i un apassionat per conservar el folklore, els usos i els costums.

D’aquí la seva afició a la programació d’events de caire, esportiu, social i gastronòmic. També és un gran amant de la caça i dels animals. Pertany a la colla del senglar d’Os de Balaguer, amb els què comparteix esport, cultura i àpats de germanor.

La seva major dedicació, des que es va jubilar, ara des de l’1 de desembre de 2015,  està més dedicat a la pagesia. Esporgar, collir, sembrar i fins i tot cuidar del seu galliner amb molts més galls que gallines, que tenen al seu abasta menjar molt natural i disposen de força, encara que no total, independència i llibertat dins del fitat espai del que disposen.

 

Paco Castillo

Pardinyes, 26 de març de 2022

. Post cops vist.