La síndrome de "Dunning Kruger"

L'altre dia vaig rellegir un magnífic article de Mónica Planas publicat el 13/9/2019 en el diari “Ara diumenge” titulat: “Ineptes amb ínfules de savis”. L'esmentat article fa referència al conegut com a síndrome de "Dunning Kruger" que no és ni mes ni menys que una distorsió cognitiva que porta als individus a sobreestimar les seves habilitats o coneixements en relació amb un tema o camp específic, considerant-se experts o especialment dotats en àrees en les quals, en realitat, són incompetents, amb baixos coneixements, poc nivell formatiu o nul·la habilitat, ja sigui en general o sobre un tema en concret. Per posar un exemple, aquest síndrome fa referencia a aquells individus que volen arreglar el pany d’una porta, no se’n surten i criden al serraller i a les hores expliquen al serraller com s’ha d’arreglar el pany.

Una vegada vaig llegir que Howard Gadner, psicòleg de Harward, explicava que les males persones no poden ser bons professionals. Aquesta afirmació està fonamentada en un minuciós estudi en el que es revela que els millors professionals en qualsevol àmbit són sempre excel·lents, compromesos i ètics amb les seves actuacions.

De l’anteriorment exposat, és fàcil deduir que per a fer bé un treball es precisen tres requisits: fer les coses el millor que un pugui d’acord amb les seves capacitats, estar compromès amb la intenció d'obtenir resultats òptims i evidentment guiar-se per unes normes morals que tindrien que dirigir la nostra conducta a l'hora de prendre qualsevol decisió.

En l'àmbit públic, no és difícil trobar persones que són totalment incompetents en el seu lloc de treball però en ser elegides per sufragi universal ocupen càrrecs rellevants i prenen decisions transcendents per a la col·lectivitat.
Molts d'aquests jerifaltes posats a les llistes pels seus partits (m'agradaria pensar que no tots) no es qüestionen en cap moment el filtre ètic pel qual ha de passar qualsevol conflicte: analitzar, escoltar, discernir amb equitat, bona fe i coneixement i plantejar la millor solució per al grup.

La immensa majoria es constrenyen en la seva pròpia ignorància, ja ho va dir Darwin ”La ignorància proporciona més confiança que el coneixement” i falta de moralitat per a establir els seus maldestres i mediocres raonaments com a única premissa a l'hora de decidir. Retallen així qualsevol indici de conducta lògica sobre els assumptes que tracten i conclouen en què qualsevol altra raó esgrimida pels altres és subjectiva, mancada de motivació o intranscendent, monopolitzant amb total impunitat i dosi d'inconsciència tot el coneixement sobre l'assumpte a resoldre. En aquests casos, el polític al·ludit, sí o sí, acabarà ordenant, dictant o manant el que li vingui en gana, (sense fregar l'arbitrarietat o la via de fet, perquè està advertit, això sí, que en aquest cas pot tenir els dies comptats). Però d'altra banda, què importa si el decretat és just o ètic?. En el seu interior només hi ha una veritat absoluta, la seva. Per a què, es preguntarà, ostenta sinó aquest poder discrecional més que per a triar el que vulgui. No són capaços de reconèixer la seva pròpia ineptitud i es consideressin molt més intel·ligents que persones notòriament més ben preparades que ells.

Ja ho va dir Groucho Marx: "La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats".

Resumint diré que Els individus incompetents tendeixen a sobreestimar les seves pròpies habilitats i són incapaços de reconèixer les veritables habilitats dels altres individus.

Segons conclusions d’investigadors de Cornell, "la sobrevaloració de l'incompetent neix de la mala interpretació de la capacitat d'un mateix. La infravaloració del competent neix de la mala interpretació de la capacitat dels altres".

Va estar Bertrand Russel qui va manifestar: "Un dels drames del nostre temps està en el fet que aquells que senten que tenen la raó són estúpids i que la gent amb imaginació i que comprèn la realitat és la que més dubte i més insegura se sent".

El pitjor és que, si com més gran és la incompetència del subjecte, menys és conscient d'ella.., anem llestos i si a això li sumem la Llei sociològica de la controvèrsia de Gregory Benford, que afirma que “la passió associada a una discussió és inversament proporcional a la quantitat d'informació real disponible", ens adonarem de la terrible malaltia que pateix la classe política: ignorància supina i molta cara dura. Bé, això últim no ho va dir Benford. Però aquesta passió buida no podreu negar que l'heu vist en un munt de manifestacions dels nostres dirigents.

Tot això que us he explicat seria la justificació, des del meu punt de vista, del que ha passat aquests darrers anys a la Paeria de Lleida. Hem tingut un alcalde poc preparat, rodejats de regidors de diferents àrees amb manca total de preparació per dirigir-les, però que amb l’autoritat i la substitució de manca de coneixements per la “xarrera”, i dotats d’un ego pujat donada la seva nul·la capacitat, preparació i coneixements per realitzar la tasca que tenien encomanda l’han volgut du a terme i evident ment han fracassat.

Dit això he fet un breu repàs de diferents aspectes , situacions, escenaris que demostrarien el manifestat, preguntes i dubtes, entenc que raonables, sobre la gestió realitzada a la legislatura que ara finalitza.

Començarem amb una brevíssima història del que ha estat aquesta legislatura a nivell de moviment de cadires (el que recordo). Deixen la paeria Regina Cairol i Ana Campos (Junts). Entren Mariona Sall i David Melé. Sergi Gonzalez passa a ser regidor adscrit. Pel que fa a ciutadans, primer dimiteix Luis Osorio que és substituït pel Sr, Cordoba i s'origina un conflicte entre aquest juntament amb Angeles ribes contra Maria Burriel amb el que el grup queda dissolt. Els dos edils del Comu passen a l'oposició per discrepàncies amb els seus socis de govern.

Onze del 27 regidors del consistori es veuen afectats per aquest canvis:40,77% del total de regidors.

Pel que fa a la a l’hemeroteca, tampoc m’estendré gaire, solament algunes referencies que considero importants pels dubtes que m’han generat.

El 14 de setembre de 2019 (diari Segre) “En marxa l’auditoria de les concessions per verificar el que diu el contracte”. però mai publiquen el resultat de la mateixa.

12/1/2020. Sr. Postius, podria definir microorganisme de proximitat? . per cert, les noticies aparegudes a OK diario en data 11/2/2019 son certes ?

12/2/2020 “El consistori rebutja compensar amb més de 10 millions Aqualia al no estar d’acord amb la reclamació plantejada. El 30/9/21 ERC, PSC i COMU pacten gravar el consumo de agua. Prèviament el comú o comú de Lleida denuncià que en la época del alcalde Ros el agua es va multiplicar por 3,46 ( de 8,5 a 30 euros pel mateix consum).

4 de març de 2020 el Sr alcade manifesta: “estem canviant una cultura de caire clientelar”. Que vol dir això?

El 30 de gener de 2020, la segona tinenta d’ alcalde manifestà: “ hem vingut a aixecar catifes perquè sinó serem connivents amb la corrupció”. Havia corrupció a la Paeria?. Que van trobar sota les catifes? si van trobar alguna anomalia tenen l’obligació que denunciar-la.

En setembre de 2020, la paeria no vol abaratir la concessió de dos pàrquings al voler aquest renegociar la concessió dels contractes. M’agradaria saber si aquest pàrquings complien amb l’establert en els contractes de les concessions. Es possible?

10/11/21 la Paeria actua en pro del descans veïnal, les terrasses hauran de recuperar l’espai original incrementat per la pandèmia. Això, no s’ha complert. Per cert Sr. Pueyo, la paeria el 29 de març de 2021 va demanar a la ciutadania responsabilitat davant la pandèmia que en aquell moment ens afectava i vostè, un mes i mig després, el 12 de maig del mateix any va estar enxampat per la Guardia Urbana de Lleida, de la que vostè és cap, dins d’un restaurant mes enllà de l’hora marcada pel PROCICAT per tal de frenar l’expansió del coronavirus i això que els responsables de salut son del seu partit. Sr.Pueyo. les excuses que va donar em van recordar al pobre Rei Emèrit quan el van enxampar amb la seva amant en una casera a wotswana

3/2/22 Vanguardia degradació vivendes centre historic

28/8/22 “Lleida ciutat de present i futur” tornem a les promeses de sempre

27/7/22 Inici d’un nou curs polític, reptes i oportunitats : seguim amb el pla de l’estació, Palau de vidre, Torreblanca…. Aquests temes amb lo de Lleida ciutat amable son reiteradíssims.

24/9/22 El Ple constata el deteriorament del barri antic y aprovà 60 propostes ter tal de reactivar-ho. El barri antic esta pitjor.

30/11/22 Pueyo: no pactarem amb el PSC y destaca la transformació de Lleida de cara al 2030 (7 anys). Lo del PSC es interesant. Potser, al final, Donde dije diego digo……



Projectes plantejats en aquesta legislatura que de moment son promeses no executades ni iniciades: Bases d’Alpicat, trasllat de la presó, Pla del mercat del Pla, Torre salses, Torre blanca, (ja no se quants polígons), parc de les arts, alberg municipal, millora paisatgística de la plaça de Sant Joan, muralla seu vella, estació d’autobusos. (per
cert, els terrenys son municipals?). sector residencial entre Balafia i Pardinyes (ja es contemplaen el planejament Urbanistic de l’any 1999) Deixalleria, pavelló de la fira, pavelló de vidre, equipament Comunitari per múltiples usos (ECMU), Institut de Cap Pont, Agrolivinglab, Agrobiotech?. Museu del Clima, reparació de les piscines de Gardeny, recuperació del solar de les torres de la llotja…….

s'han adonat els responsables del govern de la paeria, que aquesta ha estat la primera legislatura en la que deixaran una ciutat pitjor que la que van trobar en arribar?

KARLA FOX

. Post cops vist.