.jpg)
El de la llibertat ( o equitat) defensa que homes i dones tinguem els mateixos drets i les mateixes obligacions. El feminisme hegemònic o també anomenat de gènere, defensa que això no és suficient. Segons aquesta corrent del feminisme vivim en un món patriarcal i per tant no podem decidir lliurement perquè estem condicionades per aquest sistema. Cristina Hoff Sommers, filòsofa americana especialitzada en ètica, ho defineix així: “ El feminisme de l’equitat combat la discriminació sexual i altres formes d’injustícia amb les dones. El feminisme de gènere afirma que les dones segueixen esclavitzades per un sistema omnipresent de dominació del mascle,el sistema de gènere, en el que els nens es transformen en les personalitats de gènere de mascle i femella, una destinada a manar i l’altra a obeir. Aquest tipus de feminisme s’ha convertit en la Bíblia d’alguns programes d’estudis sobre les dones, organitzacions feministes i portaveus de moviments de dones”
Què en penseu?
A Simone de Beauvoir, filòsofa francesa i gran abanderada del feminisme, se li va plantejar què pensava ella si una dona, que podia incorporar-se al món laboral sense problemes, decidia criar als seus fills, Ella va respondre: “ Cap dona pot ser autoritzada a quedar-se a casa per criar als seus fills. Les dones no haurien de tenir aquesta opció, Precisament perquè si hi ha aquesta opció moltes dones l’agafaran. Es una manera de forçar a les dones en certa direcció. Mentre la família i el mite de la família i de la maternitat i l’instin de mare no siguin destruïts, les dones seguiran estan oprimides”
Poden o no decidir? En funció de què i de qui? Quines creences, falses o no, portem les dones a les nostres esquenes?
Cristina Hoff Sommer va néixer al 1950 i encara dona guerra, Simone de Beauvoir va morir al 1986. Pertanyen a diferents generacions? Com interpretem les seves paraules ¿ Tenim clar el context en el que van ser pronunciades?
Potser els exemples son extrems de les realitats d’aquestes dues dones. Ambdues referents segons de la corrent de referència.
Sóc més de Clara Campoamor: “ La llibertat s’aprèn exercint-la”
Quina llibertat? La que cadascuna de nosaltres vulgui. Marie Curie deia : “ La vida no és fàcil per a ningú de nosaltres. Però… importa? Hem de perseverar i sobre tot tenir confiança en un mateix. Cal sentir-se dotat per a realitzar alguna cosa i aquesta cal aconseguir-la costi el que costi”. Això ho diu una dona amb dos premis Nobel !!! A quina corrent la voleu etiquetar? Aquells temps estàvem millor o pitjor que ara?
Sigui com sigui la lluita continua i no crec que es tracti d’etiquetes i de corrents feministes. Cadascuna de nosaltres s’identificarà en una o altra en funció de les seves experiències i de les realitats que vivim dia a dia. I les realitats són individuals i les experiències també
El debat està servit
Bea Obis
. Post cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada